– Mira, Pau, el silenci és com el mar. Sembla que sempre estigui igual, però si te’l mires bé veus que no para de camviar: pot estar tranquil i pla com un mirall, però també mogut i embravit cam la sopa de la mare quan fa el bull. Pot ser verd, pot ser blau, pot ser negre quan hi ets a sota i fins i tot pot ser blanc quan és glaçat.
Jordi Vilalta